Noms com Joan, Jaume, Miquel o Pere substituiren Alí, Mahomat o Hamet. S’adoptaren cognoms com Blanco, Roig, Pardo, Eiximeno, Carbonell o Sabater. La Moreria d’Onda i Artesa hagué de pagar 5.500 sous i el veïnat de Tales, 3.000. Pobles com Benialí (hui quedaria dins d’Aín) desparegueren, i la població de la Serra va baixar notablement. Són algunes de les conseqüències de la Batalla d’Espadà de 1526, on un exèrcit cristià de fins a 7.000 soldats va massacrar els habitants de la Serra d’Espadà, que s’havien revoltat contra la imposició del cristianisme. Són algunes de les qüestions que el periodista Ismael Xiva (Onda, 1992), explicarà aquest divendres 28 en un acte organitzat per Compromís per Onda a la Casa de Cultura d’Onda (carrer Balmes, 2), a les 19.30 hores, d’accés lliure: “500 aniversari de la Revolta de la Serra d’Espadà (1526): una visió des d’Onda”.
Mudèjars eren els musulmans valencians, amb el seu propi estatus, i moriscos, després de les conversions forçoses, aquells que havien passat a batejar-se, però que solien continuar professant la seua fe. El terme d’Onda comptava amb tres nuclis de població mudèjar (la Moreria, Artesa i Tales) que, en 1510, sumaven unes 535 persones, i que 25 anys després, passada la batalla, eren 450, de les quals la meitat ja vivia a Tales, en 1535 ja convertit al cristianisme, i on segurament, els nous cristians podien sentir-se més còmodes. La Vall d’Almonessir, que comptava amb més de 300 cases abans del conflicte, en 1563, només en tenia 180 repartides entre Aïr, l’Algímia, Xinquer, Gaibiel i Matet.
Alí Chaupí i Hamet Madra, veïns d’Artesa foren alguns dels milers de morts en combat, quasi tots del bàndol d’Almansor, qui era el cap de l’exèrcit revoltat. Uns altres, com Mahomat Moharich, també d’Artesa, fou jutjat, sentenciat a mort i esquarterat com a culpable de rebel·lió. “Els vençuts patiren confiscacions de terres i de collites, fet que també degué delmar la seua economia”, explica Ismael Xiva, doctor en Comunicació Social i graduat en Dret, que l’any 2022 va guanyar el Premi Magnífic Ajuntament d’Onda en el LVII Certamen Literari de l’Ateneu Cultural i Mercantil amb una recerca sobre latoponímia rural d’Onda del segle XVIII. “Un total de 24 cafissos, 10 barcelles i 3 almuds de dacsa va rebre el batlle reial d’Onda entre novembre de 1526 i gener de 1527 dels porcioners cristians que s’ocuparen de treballar i collir les heretats dels mudèjars derrotats mesos abans en Espadà i amb qui aquell es partí la producció”, destaca Xiva.
Una altra repercussió de la revolta de 1526 fou la conversió forçosa, amb el tancament de les mesquites i la seua benedicció i transformació en esglésies. En concret, les mesquites de Tales i Artesa formaren una nova parròquia escindida de la d’Onda, sota l’advocació de Sant Joan, amb seu a Tales, mentre que els capellans d’Onda mantingueren com a vicaries pròpies les noves esglésies de la Moreria i de Ribesalbes. En canvi, alguns mudèjars com Alí Suleimen, també d’Artesa i que no s’adherí a la revolta, s’aprofità de la repressió, comprant diversos morerars que el batlle reial d’Onda havia confiscat.
Ismael Xiva explicarà divendres una altra conseqüència visible actualment d’aquesta batalla: la toponímia de la Serra. El Barranc dels Morts, entre els actuals termes d’Alcudia de Veo i Aín; i a Aín el pic Batalla, el Fossaret, o la partida de la Mesquita; i el Barranc d’Almansor (Almedíxer).
Context previ a la Batalla d’Espadà
Des de la conquesta cristiana del Regne de València al segle XIII, gran part de la població d’origen andalusí va continuar a les seues terres, si bé els cristians es reservaren les principals viles i les millors zones i anaren desplaçant la població autòctona cap a zones més muntanyoses i menys productives. Al segle XVI, un gran contingent de la població mudèjar valenciana vivia en tres grans àrees: les actuals comarques centrals valencianes, l’interior de l’actual província de València, i el tercer, en el que hui seria la Serra d’Espadà i l’espai fins les valls del Palància i del Millars, representant pràcticament la meitat de la població valenciana del moment. La coexistència no era pacífica, amb freqüents rebel·lions dels mudèjars contra les imposicions dels cristians.
El paper d’Onda
Com a principal referent cristià de la Serra junt a Sogorb i porta d’entrada de la Serra d’Espadà pel nord, la vila d’Onda constituí el punt per on les tropes cristianes començaren a penetrar en la Serra a partir del 13 de juliol de 1526, un accés més fàcil que per Sogorb. Una guarnició de 600 homes va eixir i uns 300 mudèjars els barraren el pas entre Artesa i Tales, encara que quan caigué esta línia, dos setmanes després, els rebels van recloure’s a les cotes més altes. Des d’aquest moment, d’Onda, passant per Artesa i Tales, pel camí d’Aín, es transportaven les provisions que abastiren els soldats cristians durant els pràcticament dos mesos més que durà la revolta.
La Batalla d’Espadà
La guerra començà el 28 de març de 1526, quan uns 1.000 soldats liderats pel duc de Sogorb, Alfons d’Aragó i Portugal, atacaren les posicions rebels situades entre la Vall d’Almonesir i el Coll de la Nevera o de Par en Par. Els mudèjars comptaven amb pedres, escopetes i ballestes i, com que els cristians atacaven de cara al sol i en pujada, es van vore superats i derrotats. Moriren 60 soldats cristians i 200 quedaren ferits.
Després d’aquest episodi, el conflicte es refredà fins que els mudèjars de la Serra d’Espadà atacaren el poble cristià de Xilxes, el 18 de maig. Alguns veïns foren assassinats i l’església va ser profanada. Llavors, l’Església valenciana va impulsar una campanya per a finançar l’assalt a la Serra. En juliol, i des d’Onda, s’entrà en la Serra, després de dos setmanes es pogué avançar fins Alcudia de Veo, i el 18 de setembre, els mudèjars perderen el pic Benialí. L’endemà, dia 19, a primera hora del matí, uns 7.000 soldats cristians els ataquen alhora des del Coll de la Nevera, des d’Almedíxer i des d’Aín.
Conseqüències i repercussió
Una vegada convertida forçosament la població mudèjar durant el segle XVI, en 1609 el rei Felipe III va decretar l’expulsió dels moriscos dels regnes de la Península Ibèrica, també del Regne de València, on percentualment eren els més nombrosos, aproximadament una tercera part de la població total, 120.000 persones de 370.000. Foren embarcats des de diversos ports, Dénia, València, Moncofa i Vinaròs cap al nord d’Àfrica. En algunes zones, molts dels seus fills, foren furtats als pares.
Actualment, amb l’existència de partits polítics que demanen deportacions massives, i inclús països on aquest fet està ocorrent, la Revolta de l’Espadà i la posterior expulsió dels moriscos és un fet que no podem permetre com a demòcrates i com a persones. “Volem recordar aquest fet per traure lliçons en el present. La Batalla d’Espadà forma part de la història d’Onda, i les conseqüències les visqueren les onderes i els onders de fa cinc segles”, explica Rubén Sánchez, portaveu de Compromís per Onda i regidor en l’Ajuntament d’Onda.
Documentació històrica
Segons Ismael Xiva, el gruix de la documentació sobre la revolta de 1526 es conserva en l’Arxiu del Regne de València, als fons Reial Cancelleria i Mestre Racional. També, algunes pinzellades interessants en els protocols notarials del Col·legi del Patriarca i l’Arxiu Històric Nacional de Madrid. El relat del cavaller Francesc Beneyto, justícia criminal de València, present als enfrontaments, també és rellevant. El seu testimoni fou publicat per l’historiador Pascual Boronat en 1901, dins de la seua obra Los moriscos españoles y su expulsión. Amb més reserves hem d’agafar la narració d’Escolano, escrita 80 anys després dels fets. Quant a publicacions actuals sobre el tema, són imprescindibles els treballs de Juan Francisco Pardo, Rafael Benítez, Ana Labarta i Carme Barceló, de la Universitat de València.
Ismael Xiva
Ismael Xiva i Molina (Onda, 1992) és doctor en Comunicació Social per la Universitat Abat Oliba-CEU de Barcelona i graduat en Dret per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). Ha publicat treballs d’investigació en revistes com Revista Mexicana de Ciencias Políticas y Sociales, Fonseca: Journal of Communication, Treballs de la Societat Catalana de Geografia o Anuari de la Societat d’Onomàstica, així com en llibres col·lectius editats per Dykinson o Tirant lo Blanch. En 2022, guanyà el Premi Magnífic Ajuntament d’Onda en el LVII Certamen Literari de l’Ateneu Cultural i Mercantil d’aquesta vila amb la recerca Aproximació a la toponímia rural d’Onda del segle XVIII a través dels protocols del notari Joan Batiste Seguí. Establert a Catalunya des de 2014, ha treballat com a periodista i ara es dedica professionalment al sector editorial i de la formació.
Peus de foto:
1.- Cartell de l’activitat.
2.- Ismael Xiva (Onda, 1992), investigador, periodista i treballador del sector editorial.
3.- Vista des de la pujada al pic Batalla, amb vista al Barranc de la Caritat, Benialí, Aín, el Coll de la Ibola i els pics Penya Pastor, Gurugú i Espadà al fons a la dreta.
4. –Encapçalament d’un dels comptes que va fer el batlle reial d’Onda del que havia ingressat per les confiscacions als moriscos rebels del terme d’Onda. “Rebudes fetes per mi, Luis Perez, batle de la vila de Onda, de manament e provisió dels spectable don Jheronim de Cabanyelles, regent de la llochtinença general en lo Regne de Valencia, de les moreres per mi arrendades dels moros rebelles a sa Magestat que estaven retrets en la Serra de Spadan”.
